Son Sardina – Sa Garriga

Son Sardina és un dels barris de Palma que encara conserva un cert caràcter rural. Ocupa una àmplia extensió entre les carreteres de Sóller i Valldemossa a l’est i a l’oest, el torrent de Bàrbara al sud i els termes de Valldemossa i Bunyola al nord.

Dins aquesta àrea hi trobem, a més del nucli de Son Sardina pròpiament dit, el barri de Sa Garriga, les urbanitzacions de Son Bassó, la Torre i altres menors, a més de possessions com Son Pons de la Terra, Son Ripoll, Sa Cabana i Son Bibiloni, entre d’altres.

Son Sardina

A més, per tot arreu s’han construït cases i xalets. Això significa que en aquests darrers anys l’ús agrícola, que va predominar durant segles, ha donat pas a una funció residencial. Actualment és un barri perifèric envoltat d’àrees de serveis (la Universitat, el polígon de Son Castelló, Son Reus…) , amb una població d’origen predominantment mallorquí i amb un important sentiment de poble.

Història

L’origen més remot de Son Sardina es troba a l’època islàmica i està relacionat amb l’existència de diversos cursos d’aigua. Sabem que en aquell temps ja existien diversos molins d’aigua que aprofitaven les aigües de la font de la Vila, de la font d’en Baster i de la font de Mestre Pere. Així, sobre la font de la Vila hi havia els molins de Son Ripoll, de l’Alzina, dels Reis, de Son Ponç de la Terra, d’en Palmer i el gros i el petit de Son Togores. Molts d’aquests molins varen funcionar fins a mitjans del segle XX.

La possessió de Son Sardina, que va donar nom al barri, està documentada des del segle XVII i fou propietat dels comtes d’Aiamans. El 1640 es dedicava al conreu de cereals i de vinya. Poc a poc es va anar establint i gràcies a l’abundància d’aigua sortí un poblet d’hortolans. El 1708 es començà a construir l’església, filial de Sant Jaume de Palma.

Al mapa del cardenal Despuig (1785), Son Sardina és un redol de cases com ca na Vic, a la Garriga. Algunes possessions que ja existien llavors eren Son Ripoll, Son Ponç de la Terra, Son Bessó, el Secar, Son Togores, la Torre i Son Bibiloni, que era propietat dels cartoixos de Valldemossa.

A mitjan segle XIX Son Sardina era un poblet majoritàriament agrícola. Hi predominaven els jornalers i els petits propietaris pagesos, si bé hi havia moliners i fusters. Cap a 1880 també hi havia algunes casetes on hi estiuejava la gent de Palma. El 1888 es va crear una fàbrica de teixits, propietat de la societat Fills de Vicenç Juan Ribes.

El 1904 a Son Sardina ja hi havia 218 cases amb 817 habitants i a la Garriga, un poc més al nord, 50 cases amb 212 habitants. Durant el 1910, la majoria dels habitants encara eren jornalers o petits propietaris pagesos, però ja hi havia un nombre important de picapedrers, sabaters i fusters. També hi havia alguns moliners, pastors, cotxers, carreters, peons caminers i fematers. Del sector del comerç hi havia deu botiguers, set comerciants, quatre forners, un xocolater i un lleter. Durant aquella època encara hi havia el 42% d’adults que eren analfabets.

L’any 1912 s’inaugura el tren de Sóller, amb una estació a Son Sardina, fet que facilità les connexions amb Palma.

sonsardina1920

Tren-de-Soller-4

Estació de Son Sardina el 1920 i a l’actualitat

El 1913 es crea la parròquia de Son Sardina, que inclou també el barri de Son Espanyol. El primer rector fou Gabriel Mairata Coll.

Durant el primer terç del segle XIX hi va haver un moviment obrer protagonitzat pels picapedrers. S’hi implantà una sucursal del Centre de Picapedrers (1912) que arribà a tenir 99 afiliats (1920). El 1931, en arribar la Segona República, es va organitzar un grup socialista i a les eleccions generals de juny varen guanyar les esquerres (167 vots enfront dels 112 de la dreta).

Durant la guerra civil es varen detenir 13 socialistes i probablement no es va assassinar a cap d’ells per l’enèrgica intervenció del rector Gabriel Mairata. La falange es va instal·lar al barri, però aviat va decaure.

Als anys seixanta, a causa del creixement turístic, l’agricultura i la indústria entraren en decadència. Va tancar la fàbrica de teixits  i es parcel·laren Son Bessó, la Torre, el Secar i cal Patró. Durant aquella època va arribar un important contingent d’immigrants peninsulars. Son Sardina es va convertir en un barri residencial de Palma, però fins als anys vuitanta no disposà d’infraestructures bàsiques com el telèfon o l’aigua corrent.

Donat  que es varen construir pocs blocs de pisos, el barri conserva el seu caràcter tradicional amb majoria de cases de planta baixa.

A finals dels vuitanta i a l’inici dels noranta la zona es revaloritzà com a àrea residencial i es varen construir un gran nombre de xalets adossats, en general poc respectuosos amb l’entorn.

Pel que fa a la Garriga, un petit nucli situat al nord de Son Sardina, el 1785 hi apareix documentat Can Vic, les possessions de Son Jaume, el Revellar i Son Bibiloni. El 1950 s’inaugurà un oratori i durant els anys setanta s’asfalten els principals carrers i als vuitanta s’instal·la el telèfon.

Vida Social

Des del darrer quart del segle XIX hi ha notícies de l’existència de diferents entitats a la barriada. El 1874 es fundà l’associació Amics de Son Sardina. Més tard La Pau, de caràcter recreatiu, i el 1878 les Filles de Maria.

El 1972 es fundà a Son Sardina l’agrupament escolta, anomenat primer Son Sardina i desprès Foners. Les seves activitats eren molt variades: excursions, acampades, col·laboracions a la revista del barri, etc… El 1985 el grup estava integrat per 35 al·lots, 6 caps i un equip d’adults. L’agrupament escolta desaparegué el 1990, però es va refundar el 1994.

El 1985 un grup de persones majors va crear les bases per a la fundació d’una associació de la tercera edat. Pel juny de 1986 l’associació de la tercera edat de Son Sardina, Sa Garriga i Son Espanyol ja comptava amb quasi 200 socis.

El 1986 es fundà el taller de teatre Passatemps. Durant els anys vuitanta es crearen diversos grups de música pop rock al barri com Plàstics, Mónaco i Solfa, Stils. També aparegué el conjunt de musica tradicional Herbes Dolces.

Els esports han tingut una presència destacable al barri. Des del 1974 hi hagué una agrupació de handbol, sota la direcció del professor Francesc Sáez. La temporada 1979-1980 va arribar a tenir set equips però desaparegué el 1993. L’any 1982 va sorgir l’agrupació de hockey sobre patins “Son Sardina Hockey Club”. El 1984 es creà l’escuderia d’automòbils Son Sardina. D’ençà els anys 20 hi ha hagut diferents agrupacions de futbol, arribant un d’ells a jugar en tercera divisió.

Un dels grups amb més importància dins el barri ha estat l’Associació de Veïns, creada el 1976. En un principi estava dirigida per l’antic batlle de barri, a partir de l’associació familiar la Primavera però el 1976, un grup de veïns disconforme amb aquesta situació, sol·licità a l’associació unes eleccions democràtiques per tal d’elegir uns nous càrrecs directius. La nova junta, presidida per Tomàs Fortuny, organitzà nombroses activitats culturals i d’oci, i va adoptar un caràcter fortament reivindicatiu.

Malauradament, des del 1982 l’associació va caure en una clara decadència fins que el 1985 va quedar pràcticament inactiva. El 1987 es va reorganitzar i d’ençà llavors continua fent feina.

Alguns dels personatges que més han destacat han estat el rector Gabriel Mairata Coll (1877-1965), l’historiador i arabista Jaume Busquets Mulet (1898-1971), el ciclista Miquel Bover Salom (1895-1977), anomenat “es Sardiner”, el militar Pere Sanç Garau (1864-1954), el metge Miquel Calafell i el mestre d’escola Pere Ordinas.

Escola Son Sardina 1950

Escola de Son Sardina durant els anys 50

S’hi ha editat les revistes Tramuntana (1977), Passatemps (1978-1981), Coses Nostres ( des de 1985) i les publicacions escolars Eureka (1978-1979) i l’Espigolera (1994).