Secar de la Real

El Secar de la Real està situat al nord de Palma i forma part de la perifèria rural del municipi. Tradicionalment era un àrea de reguiu, que constituïa amb Son Espanyol, Son Sardina i la Indioteria, l’anomenada  Horta d’Amunt.

Secar de la real

A la segona meitat del segle XIX, prengué força un nucli d’habitatges al voltant de l’antic monestir de Santa Maria de la Real. La transformació urbanística més rellevant s’ha duit a terme a partir del decenni de 1970, en que s’inicià l’edificació dels habitatges de Son Serra Parera, al Secar de la real, i el decenni de 1980, quan es creà la urbanització del Secar Nou.

El barri continua tenint un riquesa patrimonial significativa que fa referència al seu passat rural.

Història

Dins l’evolució històrica del Secar de la Real destaquen dos fets, la presència de les síquies de la font de la Vila i de la d’en Baster i l’existència del monestir de Santa Maria de la Real.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

L’abundància d’aigua va permetre durant l’època islàmica el desenvolupament d’una important agricultura de reguiu i la construcció d’un nombre considerable de molins d’aigua. El topònim la Real deriva probablement de l’àrab “arriat”, que significa hort, jardí.

Després de la conquesta catalana, aquesta zona correspongué al comte Nunó Sanç. El 1230, Jaume I li concedí la facultat de construir un monestir de religiosos cistercencs en el lloc anomenat la Real. Inicialment (1239), fou instal·lat a Son Cabrer i el 1266 passà a ocupar l’indret on es troba actualment.

Aquest monestir va tenir una gran importància fins al segle XIX. Fou dotat amb la vila d’Esporles, l’alqueria de Deià i l’honor de Sant Llorenç (a la zona de Son Sardina) i tenia dret a bona part de l’aigua de la zona. En morir Guillem Baster, titular de la font que prengué el seu nom, els drets passaren al monestir.

El 1310, l’Abat de la Real i el rei Jaume II signaren un conveni on s’establí que la comunitat citercenca cedia l’aigua de la font de la vila a Palma, però mantenia els seus drets sobre la d’en Baster.

Síquia den Baster

Síquia d’en Baster

Durant l’edat mitjana ja hi havia a aquesta zona les possessions de Son Cabrer, Son Serra Parera, les Veles de la Real, cals forners, Son Espases Vell, Son Espases Nou, can Calca, can Granada i la Vinya de la Real. A més, també hi havia molts molins d’aigua fariners, que persistiren fins el segle XX.

Amb la desamortització (1835-37), el monestir desaparegué i les seves terres foren venudes a particulars. En aquella època ja havia començat un procés de fragmentació de la propietat, ja que el 1818 es documenten en aquesta zona 64 finques.

Durant el segle XIX predominaren els cereals i ametllers, però també hi va haver una agricultura de reguiu que es dedicava al conreu d’hortalisses. El 1870, la comunitat de regants de la síquia de la font d’en Baster constituí un sindicat, la influència del qual arribava fins a Son Sardina i S’Esgleieta.

El 1887 hi havia 188 edificis i 462 habitants, però no hi havia cap nucli urbà, ja que la població habitava dispersa en possessions i cases amb horts. El primer redol de cases sorgí al llarg de la carretera d’Establiments.

Durant el primer terç del segle XX s’hi desenvolupà un minoritari moviment obrer centrat sobretot en els picapedrers.

El 1928 ja hi havia 709 habitants. Aquell mateix any milloraren les comunicacions amb Palma, ja que s’inaugurà el tramvia a Establiments, que travessava la part nord d’aquesta zona. Cap a 1958-59, fou substituït per una línea d’autobusos.

66041_633446823337039_806699024_n

Antic tranvia de la línia Palma-Establiments

Durant la Guerra Civil, almenys una persona va perdre la vida a causa de la repressió, Guiem Llabrés Jaume. En aquell moment l’agricultura de secà era important a les possessions de Son Espases Nou i Vell, Son Cànaves, ca Don Marc i la Vinya i la de reguiu a Son Cabrer i Can Granada.

A partir dels anys seixanta, l’agricultura entrà en crisi a causa del creixement turístic i s’inicià un procés de fragmentació de la terra. Cap a 1970, s’urbanitzà la zona de Can Serra Parera, al sud del barri, com també la zona de la costa de Ca na Verda. S’hi bastiren un redol de cases de treballadors i xalets de caràcter residencial. La urbanització més important ha estat la del Secar nou, en els anys vuitanta i noranta, que ha ocupat Son Cànaves, ca Don Marc i la Vinya.

Patrimoni

Probablement, l’edifici més característic d’aquesta barriada de Palma és el monestir cistercenc de Santa Maria de la Real, fundat el segle XIII, poc després de la conquesta catalana de les Illes.

GrandeHandler

Vista del claustre del Monestir

De l’etapa gòtica són pocs els elements que s’han mantingut L’església actual, construïda sobre la medieval precedent, és de planta rectangular, amb una sola nau i capelles laterals. La coberta és d’enteixinat de fusta entre arcs de diafragma apuntats. L’atri presenta tres grans arcades de mig punt sobre pilars mentre que el campanar, d’estil eclèctic, respon també a les reformes dels darrers segles. El claustre, construït entre el segle XVII i el XIX, és lleugerament rectangular i te dos pisos d’arcades de diferents ordres. Entorn del seu claustre es situa la biblioteca, el col·legi, les cel·les, la sala capitular i altres dependències.

En conjunt, el monestir de la Real resulta especialment interessant tant pels elements arquitectònics com pels referents històrics que l’envolten. A més, al seu interior s’hi troba la Biblioteca Balear, amb una gran quantitat de volums i valuosos manuscrits.

Molt proper al camí que condueix al monestir es troba la creu de la Real, d’època barroca (1723). Realitzada en marès i de la qual es pot destacar la decoració figurativa i heràldica, i la imatge del Crist crucificat.

A la catalogació municipal, el que més abunda al Secar són les possessions. Una de les més antigues és Son Togores. D’èpoques i característiques similars són les possessions de Son Gabrer (s. XVIII), Son Pacs Vell (s. XVII-XIX), Son Pacs dels Fassers (s. XVII-XIX). Així mateix també destaquen Son Rossinyol, Son Serra Parera i Son Cànaves.

Vida Social

Al Secar ens trobem amb dues associacions de veïns. Una, l’Associació de Veïnats de la Real, existeix des de l’any 2009 i té com a socis principals els habitants de la nova urbanització del Secar. L’altra és l’associació de veïnats del Secar de la Real. Aquesta associació, que compta amb un centenar de socis i funciona des de l’any 1977. Ara mateix no compta amb local propi.

Festes Carreres de joies 20 d'agost abans de 1926

Festes de Sant Bernat, fotografia anterior al 1926

Les activitats que organitza són excursions, els foguerons de Sant Antoni i, juntament amb el monestir de la real i les associacions veïnes, promou la cavalcada dels reis.

Al monestir de la Real es duen a terme tot un seguit d’activitats associatives. Així, hi ha un Grup d’Acció Social, una escola de guitarra, tallers de fang i pintura, etc… També hi va tenir la seu el Club d’Esplai Tió, que a pesar d’haver aparegut i desaparegut diverses vegades, existeix des de fa prop de 25 anys. Ara mateix, el Club d’Esplai tampoc compta amb seu pròpia.

També hi trobem la Unió Radiofònica de les illes Balears, que té local al carrer dels Blavets de Lluc i organitza activitats com sopars o excursions i edita la revista URIB.

Finalment, cal destacar l’Associació de Pares i Mares del Col·legi Públic del Secar de la Real i, en el terreny esportiu, el Club de Futbol La Unió, que juga al camp de futbol de Cal Vicari.