Plaça de Toros

La zona de Plaça de Toros va ser part de l’eixample projectat el 1901, que va ser engrandit amb el Pla d’urbanisme (1943).

Pren el seu nom del Coliseu Balear, inaugurat el 1940, i s’estén per les terres que antigament foren de les possessions de Son Brull, can Jaumeu, Son Oliva i l’Olivera. El procés urbanitzador s’hi inicià devers 1928-1932, impulsat per Josep Castellarnau i la seva esposa, Francesca Fuster Fortesa.

Plaça de Toros

Portapapeles02.jpg

Inicialment va tenir un caràcter residencial, ja que s’hi feren alguns xalets. El creixement de la població d’aquesta zona va fer que el 1929 s’inaugurés una línia de tramvia anomenada del Coliseu, que anava del carrer Sant Miquel a la Plaça de Toros, amb una llargària de 1,5 Km. Fou substituïda per un servei d’autobús el 1958.

Patrimoni

Entre els elements catalogats a la zona destaca poderosament la nova Plaça de Toros, que substituí a l’antiga, situada a l’actual plaça dels patins. El Coliseu Balear fou projectat per Gaspar Bennàssar moner el 1918, però no es construí fins als anys 1928 i 1929.

L’adscripció estilística de la plaça es pot enquadrar dins l’eclecticisme propi dels darrers anys de la dècada dels 20. L’edifici, en certa manera, identifica i dona nom, a la barriada que l’envolta. És de planta circular i té una cabuda aproximada de 12.420 persones.

10708526_796276513748411_8209269475372740789_o

Formalment, la construcció està feta amb parets mestres de carreus de marès vist, amb una estructura formada per pilars en forma de creu que aguanten les arcades del corredor de la planta baixa i del primer pis, mentre que els pilars es prolonguen en forma de pilastres al segon pis. Destaquen a la façana la barana i les mènsules de ferro del corredor exterior , els arcs rebaixats amb la clau decorada amb motius vegetals, i les quatre torres quadrades, amb terrat pla coronades per una balustrada.

Els altres elements inventariats corresponen a construccions enquadrades en el racionalisme dels anys trenta i quaranta. La més antiga és Can Alonso, projectada per Josep maria Monrava l’any 1937 i ampliada posteriorment per Francesc Cases 1941. La construcció va ser reformada recentment donat que es trobava en un estat d’abandonament i ruïna imminent. Actualment es fa servir com a Casal de Barri i té concedida la cessió d’espai a diferents entitats, entre elles l’AVV del Coliseu.

Una altre edifici de tipus racionalista és la casa anomenada de Francesc Salvat, situada al carrer d’Eusebi Estada. És un habitatge plurifamiliar que presenta planta baixa i dos pisos. El més significatiu de la construcció és la seva senzillesa  i horitzontalitat. L’autor fou Guillem Muntaner, arquitecte que emprà el llenguatge racionalista a les construccions que realitzà a la zona de l’eixample.

Finalment queda esmentar la casa coneguda com cals Germans Lleonard. Es tracta d’un xalet envoltat per jardins que consta de planta baixa i dos pisos. També es pot adscriure estilísticament al corrent racionalista dels anys 40 i s’ha convertit en un dels pocs xalets originaris que conserva la seva funció residencial primerenca.

Vida Social

Antigament, aquesta zona formava part de la parròquia de Sant Jaume, de Palma. El 1939, passà a dependre de la nova parròquia de Santa Catalina Tomàs. El 1960 es fundà la parròquia de l’Encarnació, amb jurisdicció sobre part del barri de la Plaça de Toros.

Plaça de Toros 1918

Al barri hi han proliferat els centres d’ensenyament de caràcter privat. El 1952, es creà el Col·legi Jesús Maria,  del qual són titulars les Germanes Missioneres dels Sagrats Cors de Jesús i Maria. Es troba al carrer de Guillem Galmés.

Al final dels anys cinquanta sorgí el col·legi Ramiro de Maetzu. El 1962, aquest centre passà a l’ordre de les Carmelites, que el 1963 canviaren el nom pel de Pius XII. Durant els anys seixanta aquest centre fou pioner de l’ensenyament del català i durant el final del franquisme organitzà activitats culturals de caràcter progressista. Des de 1973, aquest col·legi és regentat per la cooperativa Societat Col·legi Pius XII. El 1995, realitzà tot l’ensenyament en català.

El 1960 es va crear el centre docent Nostra Senyora de l’Esperança, al carrer de l’Arquitecte Bennàssar.

A la zona de Plaça de Toros hi ha dos importants centres sanitaris: l’Hospital de la Creu Roja i el centre de salut del carrer de l’Arquitecte Bennàssar. L’Hospital de la Creu Roja, al carrer del Capità Salom, s’inaugurà el 1942. El 1993 disposava de serveis de cirurgia, urologia, ginecologia, traumatologia i medicina interna. Tenia una plantilla de nou metges. El 1976, es construí la seu de l’Assemblea Balear de la Creu Roja a la cantonada dels carrers del Capità Salom i de l’Arquitecte Bennàssar. Aquest edifici també allotja la seu del Banc de Sang de les Illes Balears des de 1990.

El 1991 es construí el centre de salut d’Arquitecte Bennàssar, que atén a una zona amb una població d’uns 25.000 habitants. El 1993, ja disposava de serveis de medecina general, pediatria, odontologia, ginecologia, psiquiatria i fisioteràpia. El 1991, al mateix centre de salut, es va obrir un Punt d¡Atenció Continuada (PAC), que atén a la part central del municipi de Palma.

El Coliseu Balear, la plaça de toros de Palma, ha donat nom a tot el barri, amb la particularitat que fins als anys setanta es parlava del barri del Coliseo i, posteriorment, s’ha difós el nom de barri de la Plaça de Toros. El Coliseu va ser construït el 1928-29, en els terrenys de Son Brull, a iniciativa de Josep tous Ferrer. A partir dels anys setanta, minvà la quantitat i qualitat de les funcions. Ha estat utilitzat sovint per celebrar-hi actes de masses de caràcter polític i cultural.

En aquest barri també hi va haver el cinema Capitol, inaugurat en els anys 1946 i desaparegut el 1987.

Cine CapitolAntic cinema Capitol

En els anys setanta, existí l’Associació Familiar Nuevo Horizonte, amb seu al carrer de Reina Maria Cristina.

Actualment hi ha dues associacions de veïnats, l’Associació de Veïnats Coliseu i l’Associació de Veïnats Plaça de Toros (1991).