Cas Capiscol

El topònim tradicional d’aquesta zona fa referència a la vinculació de possessions d’aquesta àrea a la Seu de Mallorca i el seu capítol (Capiscol i Ardiaca). Cas Caspiscol va sorgir de l’establiment d’aquelles finques, però sobretot es desenvolupà com a prolongació de l’eixample de Palma. Hi ha una sèrie de fenòmens socials que han marcat el tarannà de la vida social i econòmica.

Cas Capiscol

Les institucions públiques i algunes entitats privades tingueren cura de la construcció de cases populars a la zona, que han esdevingut, posteriorment, una de les característiques més rellevants.

La construcció de grans superfícies i centres d’oci al barri ha canviat les seves característiques i l’ha convertit en un centre d’activitat important dintre de la ciutat.

Història

Els límits de la barriada de Cas Capiscol estan marcats avui per la via de cintura, l’accés a la carretera de Sóller, el camí de Ca l’Ardiaca i el carrer de Sant Josep de la Muntanya.

Al mapa del cardenal Despuig (1784), s’esmenten les possessions de Cal Capiscol i Son Busquets, que confrontaven amb les de Ca l’Ardiaca, Can Domenge, Son Pardo i Son Hugo.

m14dp001

Finca de Ca l’Ardiaca

La possessió de Cal Capiscol està documentada des del 1600, situada entre la síquia de Ciutat, el camí de la Real i Esporles. El 1730 tenia 30 cases, figuerals, magraners i es conreaven cereals i lleguminoses. A més, la possessió va esdevenir un important centre hortícola.

Les primeres actuacions urbanístiques tingueren lloc els anys 60 i s’intensificaren durant la dècada següent amb la construcció d’habitatges protegits pel Ministeri i després per Càritas. Des de llavors ha estat constant l’augment i expansió urbanitzadora de la zona, que avui en dia encara continua.

cuartel-de-son-busquetsQuarter de Son Busquets

A Cas Capiscol es troba també el quarter d’Artilleria de Son Busquets. Es va projectar el 1949 i s’hi va traslladar el regiment d’artilleria 23 l’any 1952.

L’any 1968 es va inaugurar la parròquia de la barriada, dedicada a la Resurrecció.

El deteriorament de l’antiga presó provincial dels Caputxins a Can Sales va motivar la construcció d’un nou centre penitenciari a Palma. Aquest es va construir a Cas Capiscol, en uns terrenys situats vora la carretera de Sóller. En un principi s’hi reclogueren 86 homes i 6 dones.

El centre penitenciari disposava d’amplis locals on els reclusos podien dur a terme activitats laborals i culturals. L’any 1970 la presó va passar a denominar-se Centre Penitenciari de Palma. Aquell mateix any es va crear el patronat de Nostra Senyora de la Mercè, una institució situada al mateix centre penitenciari que depenia del Ministeri de Justícia i que donava suport a la rehabilitació dels presos en llibertat condicional o definitiva. Aquest patronat fou substituït per la Comissió d’Assistència Social el 1983.

DSCN3747

Parc del carrer Rector Antoni Ferrer

Actualment existeix un nou centre penitenciari, construït l’any 1999 a la carretera de Sóller, amb unes instal·lacions més modernes, major capacitat i que ha reemplaçat a l’antic, deixant-lo en desús.

Vida Social

La carència d’infraestructura urbanística i serveis socials a la barriada de Cas Capiscol motivaren la creació de l’Associació de Veïns l’any 1982. Disposa d’un local al carrer Sant Vicenç de Paül i organitza un gran nombre d’activitats: excursions, festes d’estiu, carnestoltes, foguerons de Sant Antoni, etc…

Reivindiquen, principalment, un local per a totes les activitats socials del barri, instal·lacions esportives, una biblioteca pública, la rehabilitació de l’antiga presó com a Casal de Barri i centre de creació artística i la construcció de zones verdes.

L’abundant trànsit de vehicles i la manca de senyalització adequada motivaren freqüents protestes per part dels veïns, tant davant l’Ajuntament com al MOPU. La infructuositat d’aquestes peticions féu que el mes de juliol de 1984 els veïns tallessin, durant dos dies consecutius, la circulació de la carretera de Sóller. Amb aquestes pressions aconseguiren la instal·lació d’un semàfor, situat a la cruïlla de la carretera de Sóller amb el carrer Sant Vicenç de Paül.

La parròquia de la Resurrecció comptà amb un grup d’Acció Social, format per voluntaris i coordinat per un assistent social. Dins aquest grup d’acció social hi havia un d’Alcohòlics Anònims i la guarderia de la parròquia.

Vinculat a la parròquia hi han hagut diversos grups juvenils. En primer lloc el Club d’Esplai S’Esquella, que durant anys va dur a terme les seves activitats al local parroquial els dissabtes matí. L’altre grup és l’Agrupament d’Escoltes Migjorn, que funcionà des del 1976.

DSCN3712

Parròquia de la Resurrecció

El club de la tercera edat Ca Nostra va néixer vinculat a la parròquia, encara que actualment té personalitat jurídica pròpia i diferenciada. El local del club es troba al carrer Sant Vicenç de Paül.

Finalment, també va néixer vinculada a la parròquia una cooperativa de treballadors familiars, que ara té entitat pròpia.

Al barri hi ha el Club de Petanca Son Busquets, que es troba al carrer de la Magnòlia, on tenen les seves pistes.

L’any 1995 l’Ajuntament va construir a Cas Capiscol el Centre de Salut del Camp Redó, per atendre veïns de les dues barriades a més dels del Barris de Bons Aires, Arxiduc, Amanecer, Son Oliva, Establiments, el Secar de la Real, Son Sardina i Sa Indioteria. La creació de nous centres de salut ha fet que molts d’aquest barris ja no facin servir el de Camp Redó.

El novembre de 1976 es va inaugurar el centre comercial Hyper, que va ser adquirit el 1982 per l’empresa francesa Carrefour, passant a anomenar-se Pryca. Actualment, porta el nom de Carrefour i té una superfície de2500m2, donant feina a prop de quatre-cents empleats.