Bons Aires

El barri de Bons Aires (juntament amb Arxiduc, marquès de la Fontsanta, Pere Garau i Foners) forma part del primer eixamplement de Palma projectat l’any 1901 per l’arquitecte Bernat Calvet, que s’estén en forma de semicercle entorn del nucli antic de la ciutat. La delimitació d’aquest barris ve donada per les carreteres que surten cap a la part forana. Aquesta “nova palma”, com es deia a l’època, va unir el nucli antic a barris fins llavors perifèrics, com els Hostalets i la Soledat. La seva construcció fou molt lenta i encara en els anys cinquanta s’asfaltaven carrers i s’instal·lava el clavegueram.

Bons Aires

Portapapeles01.jpg

L’extensió del barri està limitada per l’avinguda del Comte de Sallent, els carrers de General Riera, del 31 de desembre, la plaça de París i sa Riera.

El punt neuràlgic del barri és la plaça de Santa Pagesa, un punt de trobada dels veïnats de la zona. Aquesta plaça està situada en l’encreuament dels carrers de Blanquerna i d’Ausiàs March. Abans estava totalment oberta al trànsit, però es va peatonalitzar i es va instal·lar un parc per a l’esbargiment dels infants.

El barri abasta també la coneguda popularment com a plaça del Tub, que es situa enmig dels instituts de Joan Alcover i de Ramon Llull, de l’Escola de Disseny i de l’edifici de sa Riera que fa servir la UIB.

Instituts

Institut Ramon Llull, situat a l’Avinguda de Portugal

Història

Els terrenys que actualment ocupa la barriada de Bons Aires pertanyien a les possessions de Can Brusca, Can Mianos, Bons Aires i Cal Capiscol. Aquests terrenys limitaven a la zona de ponent amb el camí de Jesús i el camí d’Establiments i Esporles.

A la part de llevant hi havia els camins que sortien de la ciutat cap a Valldemossa i Sóller. La part occidental venia marcada pel camí de la Riera. A més, travessaven aquesta zona la font de la Vila i la Riera, la qual en el seu curs originari creuava la zona que actualment ocupa la plaça de l’Institut Balear i d’allà entrava a la ciutat i transcorria per les actuals vies de la Rambla i el Born. Com a conseqüència de les inundacions, el 1613 començaren les obres per desviar el llit de la Riera i les seves aigües es reconduïren pels fossats de les murades de la ciutat.

En el mapa del cardenal Despuig (1785) apareixen esmentats els topònims ca Dona Aina i el convent de Jesús. A més, en el límit nord-est apareix el topònim torre d’en Sunyer.

El primer Pla de l’eixample de Palma (1901) va suposar l’enderrocament de les murades per permetre el creixement de la ciutat. L’any 1909 es va enderrocar la porta de Jesús per iniciar la parcel·lació i urbanització de les barriades de Bons Aires i Arxiduc Lluís Salvador.

BlanquernaCarrer Blanquerna

La planificació de Bons Aires s’estructurava mitjançant vies radials (31 de Desembre, Blanquerna i General Riera) creuades per vies amples. El procés d’urbanització fou molt lent fins els anys quaranta, ja que més aviat es tractava de construccions aïllades, sobretot davant la font de la Vila, que passava per l’actual carrer de Blanquerna. A partir de la dècada dels quaranta, el procés d’urbanització fou molt més ràpid a causa de l’augment de la població. Això va motivar la construcció de la parròquia de Santa Catalina Tomàs (1941).

El 1921, en uns terrenys situats vora el camí de Jesús, on hi havia el convent de Nostra Senyora dels Àngels, es va construir l’Hospital Psiquiàtric. Inicialment rebé el nom de Manicomi Provincial de Balears i era conegut popularment per Manicomi de Jesús. El 1936 passà a denominar-se Cínica Mental de Jesús. El 1927 s’amplià el pavelló de dones i el 1929 s’inauguraren les instal·lacions de la colònia agrícola. Actualment l’establiment psiquiàtric està constituït per set pavellons, els quals es comuniquen mitjançant avingudes i jardins que constitueixen un frondós parc.

Patrimoni

Els terrenys que es troben entre les antigues murades de Palma i els barris perifèrics situats més enllà de la distancia mínima exigida per les ordenances militars (1250m en aquells anys) foren l’àrea que, de manera més primerenca,e s començà a urbanitzar un cop aprovat el Pla Calvet (1901) i s’enderrocaren els murs, baluards i portes que constituïen l’antic sistema defensiu de la ciutat. Fou dins aquest gran espai, entre el camí de Jesús i l’antiga carretera de Llucmajor, on la ciutat començà a créixer un cop es va iniciar l’esperat procés urbanitzador.

L’extensió i amplitud d’aquestes barriades fa que els elements catalogats en el nou inventari municipal sigui molt extens.

Bons Aires destaca per les edificacions de tipus públic que s’hi troben. La més antiga és l’Hospital Psiquiàtric, iniciada el 1906 , i en la construcció del qual participaren Francesc Roca, Guillem Reinés i Carles Garau. El conjunt, de gran extensió, s’adscriu dins els corrents regionalistes de tendències eclèctiques. Cal destacar la conservació de la clastra barroca de l’antic convent dels franciscans extramurs (de Jesús), del s.XVII.

Un altre conjunt molt significatiu és el dels instituts Ramon Llull i Joan Alcover, bastits entre el 1912 i 1916. Aquest gran grup escolar, format per diversos edificis d’estil eclèctic, constitueix una fita històrica i artística del paisatge urbà de les avingudes. Finalment, en aquesta relació d’edificis públics, cal esmentar el conjunt de les Germanetes dels Pobres,  situat en el carrer de General Riera, i que fou construït entre els anys 1930 i 1940, dins el corrent eclèctic propi de l’època.

En el barri de Bons Aires es conserven també bons exemples d’edificis particulars. És el cas de can Segura, finca modernista datada del 1907 i dissenyada per Francesc Roca que va ser reformada l’any 1945 per Francesc Casas, afegint una quarta planta; la casa de Josepa Mayol, una de les millors obres racionalistes de Francec Cases, datada de l’any 1936; can Lluc Cladera, obra racionalista de Guillem Muntaner, del 1939. Per acabar, queda esmentar can Sales, construcció regionalista dels 50 i també obra de Francesc Cases.

Edifici de Can Segura, construït l’any 1907 per Francesc Roca i Simo i reformat per Francesc Casas l’any 1945