Arxiduc

El barri de d’Arxiduc (juntament amb Bons Aires, Marquès de la Fontsanta, Pere Garau i Foners) forma part de l’eixample de Palma projectat l’any 1901 per l’arquitecte Bernat Calvet, que s’estén en forma de semicercle entorn del nucli antic de la ciutat. La delimitació d’aquest barris ve donada per les carreteres que surten cap a la part forana. Aquesta “nova palma”, com es deia a l’època, va unir el nucli antic a barris fins llavors perifèrics, com els Hostalets i la Soledat. La seva construcció fou molt lenta i encara en els anys cinquanta s’asfaltaven carrers i s’instal·lava el clavegueram.

Arxiduc

Portapapeles01.jpg

Història

El barri d’Arxiduc Lluís Salvador ocupa uns terrenys que eren situats entre els camins que d’ençà de l’època medieval sortien de la ciutat cap a Sóller i Bunyola. La parcel·lació i urbanització es va dur a terme, com a Bons Aires, a partir de l’enderrocament de la porta de Jesús (1909) i fou especialment intensa a partir del 1940 a causa del creixement demogràfic.

El 1875, amb la creació de la línia de ferrocarril Palma-Inca, es va crear l’estació situada a la part de llevant dels terrenys que anys més tard es convertirien en la barriada d’Arxiduc Lluís Salvador. D’allà sortien les línies Palma-Inca (1875), Palma-Santanyí (1917), a més dels diferents ramals que arribaven fins a Sineu, la Pobla i Manacor. També hi havia una línia projectada per l’arquitecte Eusebi Estada (1874), que enllaçava l’estació amb el moll de Palma. L’any 1912, la companyia de Ferrocarril Palma-Sóller va construir nous motius amb motiu de la inauguració de la línia ferroviària entre aquestes dues ciutats.

Estació tren de Soller 2

Estació del tren de Sóller

La zona septentrional del barri Marquès de Fontsanta i la part nord-est del barri d’Arxiduc lluís Salvador foren conegudes amb el noms de Set Aigües i Son Sunyeret.

Set Aigües era una contrada on hi havia diversos rafals entre els quals destacava el del mateix nom, que el 1627 tenia cases, dret d’aigua i era dedicat al conreu de cereals, lleguminoses i hortalisses. El 1632, segons Damià Ferrà-Ponç, confrontava ,amb el camí que anava del camí de Bunyola al camí Reial d’Inca, el rafal de Messells i el camí dels Frares de Sant Esperit. A mitjan segle XIX era anomenat indistintament les Set Cases i Son Sunyeret. Cap al 1920 sembla que el primer nom designava les finques a l’oest del carrer de Jacint Verdaguer i l’altre les que hi havia a l’est.

Aproximadament el 1449 es traslladà a la contrada de les Set Aigües l’Hospital de Sant Llàtzer dels Messells. Aquest lloc era bastant aïllat però l’abundància de safareigs i canals per regar els horts de Palma feia que els leprosos fossin atacats de malària. El 1625 es construí una església adjunta a l’hospital, dedicada a sant Llàtzer i sant Roc. Tant l’església com l’hospital foren suprimits devers el 1842 i desaparegueren a l’inici del segle XX.

Parc de ses Estacions (actual)

Parc de Ses Estacions

Cap al 1901, quan s’aprovà l’eixample de Palma, encara era una zona eminentment rural. Les principals finques eren Son Campos, La Vinyassa, Son Brondo, Son Costa, Son Verderol, Son Cladera i les ja esmentades de Son Sunyeret i les Set Aigües.

Devers el 1920, només s’havien urbanitzat petites zones com l’anomenada Hostals Nous, entre les avingudes i el carrer Aragó; la part nord del barri, entre Gabriel Maura i Jaume Balmes i Son Sunyeret, que estava quasi totalment edificada i enllaçava amb el barri dels Hostalets.

El procés d’urbanització degué finalitzar en els anys trenta i quaranta i en els seixanta i setanta es produí una considerable densificació.

El 1960 es va fundar la parròquia de l’Encarnació.

Patrimoni

Els terrenys que es troben entre les antigues murades de Palma i els barris perifèrics situats més enllà de la distancia mínima exigida per les ordenances militars (1250m en aquells anys) foren l’àrea que, de manera més primerenca,e s començà a urbanitzar un cop aprovat el Pla Calvet (1901) i s’enderrocaren els murs, baluards i portes que constituïen l’antic sistema defensiu de la ciutat. Fou dins aquest gran espai, entre el camí de Jesús i l’antiga carretera de Llucmajor, on la ciutat començà a créixer un cop es va iniciar l’esperat procés urbanitzador.

L’extensió i amplitud d’aquestes barriades fa que els elements catalogats en el nou inventari municipal sigui molt extens.

Pel que fa al barri d’Arxiduc, cal assenyalar diversos elements relacionats amb el transport ferroviari com són el pont del tren d’Inca, obra de Gaspar Bennàssar a principis del segle XX i que va ser esbucat i posteriorment reconstruït; l’estació del tren de Sóller, d’estil eclèctic, realitzada per Pere Garau entre el 1905 i 1912.

pontdestren

Disseny original de Gaspar Bennàssar

PONT26

Prova de càrrega per comprovar la resistència del pont

D’edificis modernistes es conserva vil·la Joana, situada a les mateixes avingudes i acabada el 1914. Del corrent racionalista trobem edificis com el de M. Pellicer, situat al carrer d’Arxiduc lluís Salvador nº5 i obra de Francesc Cases; can Moragues, obra de Guillem Fortesa entre 1924-1925 i situat al carrer 31 de desembre nº6 o un altre d’autoria desconeguda al número 12 del mateix carrer.

Al carrer Pablo Iglesias, 2, en trobem un aixecat per Enric Juncosa l’any 1935 i que s’adscriu en el moviment d’art déco, tan poc representat a la nostra ciutat.

Per acabar amb el barri d’Arxiduc no podem deixar d’esmentar l’obelisc, a la plaça del cardenal Reig, que és una plaça circular on conflueixen molts dels principals carrers de l’eixample. L’obelisc fou col·locat sobre els anys cinquanta i té uns relleus al·lusius a la figura de l’arxiduc que foren realitzats per l’escultor Jaume Mir.

plaça cardenal reig 2

Obelisc de la plaça Cardenal Reig

Vida Social

El centre de formació més antic és el col·legi Arcàngel Sant Rafel (1935), que es troba al carrer de Pablo Iglesias. És propietat de les Germanes de la Caritat de Sant vicenç de Paül.

Arcàngel Sant Rafel

Façana del col·legi Arcàngel Sant Rafel, construït l’any 1935

L’església de l’Encarnació acull des de 1963 els agrupaments escoltes Jaume I i verge de Lluc, vinculats al Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca. Posteriorment va impulsar el Club d’Esplai l’Encarnació i el Club de Persones Majors l’Encarnació.

Al barri d’Arxiduc hi ha dues associacions de veïnats, la de Bons Aires- Arxiduc i la del Capitol (1988).