Establiments

Establiments, com el seu nom indica, és un barri format com a conseqüència de les parcel·lacions rústiques que es dugueren a terme des del segle XVI.

Ha estat tradicionalment una zona de grans propietats, amb possessions de gran rellevància com Son Berga o Sarrià.

Establiments

Portapapeles01.jpg

Administrativament ha tingut tres etapes, una de dependència del municipi d’Esporles (fins al 1837), una d’independència municipal (1837-1919), i una altra de dependència del municipi de Palma (des del 1919).

Establiments escut

Escut d’Establiments

Actualment el nucli de població continua tenint unes característiques totalment rurals, tot i que viu d’esquena a l’agricultura. La seva proximitat al nucli urbà de la ciutat i el manteniment d’una configuració rural han propiciat un cer atractiu com a zona residencial. Tot i que no ha crescut desmesuradament, les noves urbanitzacions com el Secar de la Real estan a punt d’unir la barriada a la ciutat.

Història

L’origen del nucli de població d’establiments és del segle XVI, però l’àmplia zona que ocupa l’actual barri va esser habitada des de molt enrere.

A l’època prehistòrica la presència humana està documentada pels talaiots situats a les Clavegueres de Sarrià, al Caragol del Puig de l’Alba, al puig del Gat i al poblat del Garrigó de Sarrià. També hi ha restes prehistòriques a les coves de Son Bauçà i Can Mallol.

A l’època islàmica, l’abundància d’aigua hi degué permetre el desenvolupament de l’horticultura.

Després de la conquesta catalana de Mallorca, es va fer un repartiment i les terres varen passar a mans de Nunó Sanç. Durant segles, l’estructura agrària d’aquesta zona es fonamentà en els latifundis de les grans possessions, i l’origen del barri es troba en les parcel·lacions rústiques de secà entorn d’aquestes possessions.

La primera possessió que es va parcel·lar va esser Son Gual, que va donar lloc al nucli original de l’actual Establiments Vells, anomenat el Rutló. El nom d’Establiments fa referència precisament a aquets procés de fraccionament de la propietat. El llogaret del Rutló apareix documentat per primera vegada el 1584, amb 14 parcel·les. En el segle XII s’inicia la parcel·lació del Muntant de la possessió de Sarrià, que originà el nucli anomenat Establiments Nous. El 1685 els vells tenien 69 parcel·les i els nous 33.

En aquests segles, la zona d’Establiments formava part del municipi d’Esporles. Al mapa del Cardenal Despuig (1785) apareixen les grans possessions del Canyar, Son Cotoneret, Son Gual, Bunyolí (documentada ja el 1402), Sarrià, Son Morlà, Son Mallol i Son Berga. El 1776 es construí Son Berga Nou, considerada una de les possessions mallorquines més belles i propietat de la família Safortesa.

Sarrià (Establiments)Finca de Sarrià

L’any 1837, Establiments es va separar d’Esporles i es constituí municipi propi, mantenint-se fins el 1919, any en que es va convertir oficialment en un barri de Palma, però conservant moltes de les característiques de poble. Sembla que les causes d’aquest fet varen esser els problemes econòmics i les discòrdies entre liberals i conservadors.

A mitjans del segle XIX (1847), Establiments tenia una població de 1460 habitants, 367 cases i una extensió de 22,55 kilòmetres. Durant aquest segle el municipi va continuar essent fonamentalment agrícola i les principals produccions eren el blat, l’ordi, la civada, les ametlles, l’oli, les garroves i el llegum.

Durant els anys setanta del segle XIX, les principals possessions eren Sarrià (426 ha), Bunyolí (376 ha), Son Gual (195 ha), Son Morlà (95 ha) i el Canyar (84 ha). Els propietaris de totes aquestes finques residien a Palma i sovint eren nobles.

L’any 1890 tan sols hi havia un teixidor registrat però poc a poc hi va anar augmentant el nombre. El 1899 ja hi havia 19, el 5,2% de la població amb dret a vot. A principis del segle XX varen aparèixer tres fàbriques de teixits, una de sabates i una de mosaics.

El 1926, Establiments va passar a tenir una línea de comunicació directa gràcies a la inauguració d’una línea de tramvies elèctrics que partia del carrer de Sant miquel. Aquest tramvia va funcionar fins al 1959, any en que fou substituït per una línea d’autobusos.

537453_627676603914061_1628277007_nAntiga línia de tramvia

El 1933, la fàbrica de ciment de Joan Colom va iniciar l’explotació de les pedreres, que posteriorment causarien molts problemes i polèmiques.

Durant la Guerra Civil, hi va haver empresonaments i alguns assassinats com el del fuster i administrador de les Joventuts Socialistes Antoni Roca Lladó i el del socialista esporlerí resident a establiments Gabriel Calafell Serra. Això va suposar que alguns establimenters s’amaguessin per por de la repressió.

A partir dels anys cinquanta i arran del creixement turístic, s’inicià una lenta decadència del camp i la majoria de les fàbriques va tancar. També va arribar un important contingent d’immigrants.

En els anys vuitanta es varen fer algunes millores com la xarxa d’aigües netes i brutes i la construcció d’un ambulatori.

Pel que fa a la política, el 1992 es creà l’associació El Retorn, que propugna la independència municipal.

Vida Social

Com a la majoria de pobles, bona part de la vida social d’Establiments ha estat relacionada amb l’església. Inicialment, els establimenters havien d’anar a missa a Esporles, però devers 1764 ja es parlava de construir un oratori. Entre altres raons s’al·legava que dels Establiments Nous a Esporles hi havia una hora de camí i dels Establiments Vells una hora i mitja. El 1768, l’oratori fou beneït per el bisbe Franco Garrido de la Vega i fins el 1913 no assolí la categoria de parròquia.

Antigament hi va haver un cementeri a darrera l’església que, a l’inici del segle XX fou traslladat a una parcel·la de la possessió de Son Gual, a 1 km de l’església.

Des de la parròquia s’han impulsat diverses associacions, com el grup d’esplai la Finestra Oberta (1986-1988). Actualment ja no existeixen, però hi ha l’agrupament escolta Gabriel Alomar. És una agrupació d’escoltes laica i participa a les distintes activitats de la barriada.

En aquest nucli s’hi han instal·lat dues comunitats de religioses. Les Germanes de la Caritat fundaren un convent el 1885 i hi tingueren un oratori i un col·legi. Es dedicaren sobretot a l’assistència dels malalts. El 1960 es varen fer càrrec del nou oratori, que es va construir en el Muntant. També s’instal·laren les religioses de la Puresa de Maria, que el 1922 fundaren un col·legi d’educació primària.

Pel que fa a l’ensenyament públic, ja hi havia una escola amb 64 alumnes el 1908. Aquell mateix any el municipi tenia una Junta d’Ensenyament, presidida pel Batlle Joan Martorell Camps. El 1973 es va construir una nova escola en el camí de Sarrià.

Devers 1931, es formà una banda de música impulsada per Vicenç Pol. Va tenir una vintena de socis i desaparegué a l’inici de la Guerra Civil.

Quant a l’esport, el futbol ha estat el més popular, tot i que no hi havia cap camp a Establiments fins a la construcció del poliesportiu. Durant els decennis de 1940 i 1950, els joves del nucli utilitzaren el camp de Cal Vicari, al Secar de la Real. L’equip més representatiu de la zona és La Unión, que juga al Secar de la Real.

L’Associació de Veïnats es va fundar l’any 1976 i compta amb un 300 socis. Col·labora en l’organització de les diverses festes i activitats que es fan a la barriada.

L’any 1979 va començar a funcionar el Grup de teatre Rutló, format per una vintena de persones.

Establiments disposa d’un Casal de Barri on es poden realitzar diverses activitats.

Casal EstablimentsCasal de Barri d’Establiments

Les festes patronals són les de Sant Jaume. Així mateix, també es celebren les de Sant Antoni.

S’hi ha publicat les revistes Es Rul·ló (1977) i Pocafarina (1989), que foren de curta durada.

També cal destacar que el 1838 s’instal·laren a una finca d’Establiments, Son Vent, el pianista polonès Frederick Chopin i l’escriptora George Sand.